martes, 24 de febrero de 2009

home a home

Digue´m que m´estimes,
no facis més el ruc,
no diguis mes paraules sense sentit,
si de veritat m´estimes.

Tens el cor dur com una pedra,
ets tan insolent que no se ni com et puc estimar,
sempre amb excuses de nen petit,
no puc aguantar més aquesta pressió.

Sempre m´agradaba quan feiem el boig,
quan sortiem de festa per la costa a l´estiu,
la lluna reflexada a l´aigua,
els teus ulls humits del fresc vent.

També recordo les tardes d´hivern,
els dos sense roba al costat de la xemeneia,
fent l´amor apasionadament,
parlant en veu baixa per no despertar els nens.

Tinc una imatge enregistrada a la ment,
tú amb un ram de flors,
jo sortint del treball,
i tú esperant impacient que jo arribara als teus braços.

Eren bons temps,
els trobo a faltar,
perque t´has convertit en una altra persona,
ja no ets l´home del que em vaig enamorar.

Pero una cosa et dic,
no et desitjo cap mal,
vull que visquis molts anys,
i que tinguis una vida feliç.

M´agradaria haber pogut veure els nostres fills creixer al teu costat,
pero els últims anys ja no et soportaba,
t´has convertit en un home horrible,
i per aixó m´emporto els meus fills lluny de tu.

No em busquis perque no em trobarás,
i si em trobes lluitaré amb tu si fa falta,
pero fins que no tornis a ser el d´antany,
no veuràs als teus fills.

Jo confio en tu,
i sé que algun dia tot serà igual que avans,
tranquil jo t´esperaré,
i tornarem a ser una familia feliç.

Peró per tonarme a veure,
i a veure els teus fills,
has de deixar la mala vida que portes,
torna a ser un home.

recorda el cant del ocells que tant t´agradaba,
recorda l´esperit lluitador que tenies,
recorda que tenies persones que t´estimaben,
pero sobretot recorda que vas ser un home admirable.

haurá gent que no entengui aquestes paraules,
perque l´amor entre dos homes ,
no es ben rebut per uns quants,
només pensa que vas tenir un amor.

dona a dona,
home a home,
amor entre sàbanes,
res és diferent.

No hay comentarios:

Publicar un comentario